Et trobo a faltar. Em pregunto si has conegut a algú o simplement vas de flor en flor. Si has estat pensant en mi o ja em vas oblidar. Si t'alegres d'haver-me conegut o m'odies. Si alguna vegada vas decidir parlar-me o et va vèncer la por. Si vas ser un fals o trobes a faltar els meus llavis. Em pregunto si la gent deixerà de preguntar-me per nosaltres, si deixessin de preocupar-se per com estic després de tot. Si les teves amigues deixaràn de mirar-me malament cada vegada que em vegin i intentin donar-me enveja jugant amb tu, encara que no es recordin de que jo vaig ser la primera a fer-ho. Tantes coses són les que em pregunto que ja no m'adono del que tinc davant i vaig donant bandades d'imbècil intentant trobar algú que substitueixi aquest "t'estimo" o els petons que deies que eren únics i incansables.
A vegades no podem ser nosaltres qui decidim el que hem de fer, en quina situació ens trobarem o quina es la ultima paraula que vem dir el creuar-te qui menys t'esperes, per què tot això ho fa el destí per nosaltres. Veuràs, hi ha persones que no hi creuen, altres que s'obsesionen i altres que no els hi fa res si existeix o no, i jo, jo sóc una de les persones en que no em fa res si hi és o no, encara que hi ha vegades que dóna la casualitat que el destí te raó.
Tots anem direcció un camí, amb linia infinita, hi haurà cops en la qual mirarem enrere i treurem un somriure o ens posarem a plorar com ningu mai ho pot haver fet, tot i aixi seguirem el nostre camí, passarem moltes coses, ens creuarem amb gent que potser no ens cauràn ni millor ni pitjor, algunes les odiaràs molt després d'haver-les conegut, altres les estimaràs i sempre hi haurà una que t'hi enamoraràs, si, costarà trobar-la, però ja diuen que ''lo bueno se hace esperar'' y tan se val si es d'aqui 4 anys o demà mateix, però això si, si tu has fet mal a altres persones volguent, si no has sabut valorar una de les parts de la vida, després serà la vida qui et farà passar factura, et farà patir, odiar, que l'orgull et puji fins adalt de tot, però quan tot això ho hagis passat, t'en donaràs compte que la persona adequada, la tens devant teu i no t'en has donat compte, potser arribaràs tard i costarà aconseguir el teu objectiu i d'altres que encara hi ets a temps.
Sempre et quedaràn els caprichitos, i els tius que van de flor en flor, però tot i aixi, acabaràs aborrint aquesta mena de joc que s'ha creat a la societat, acabaràs odiant la gent que fa això i sabent que tu en temps enrere ho feies.
Arribarà el dia, en que somriuràs sense tenir que forçar els llavis per què la gent sapiga que ets feliç, no caldrà mentir més amb un ''Tot va bé, no em puc queixar:)'', per què ho diràs sentint-ho, ho diràs treient un dels teus millor somriures i ja no cauràn més llagrimes per qui no es mareix que ploris per ells/es. Arribarà el dia, que hauràs d'explicar-li al teu fill o filla quina és la factura de la vida, com és i que es el que t'ensenya. Els hi explicaràs, que no sempre pots aconseguir el que vols, que has de saber valorar les coses quan les tens i no quan les hagis perdut, que les persones no son jocs per quan t'aborreixes, i que ara per endevant el millor que poden fer, és somriure a la vida i que passi el que hagi de passar i que tot.. un dia arribarà.
D'aquesta manera, aprens a viure creuant els limits sense preocupació i a valorar la vida per no rebre les consequencies del que has fet temps enrere.
Te dejan de querer por 3 motivos; son muy frios, no saben lo que quieren o solamente tienden a hacerte daño y jamás aceptar su error.Cuidado, no sufras por tonterias, ¡vive el dia a dia y sé feliz!
Sabes mi nombre, no mi historia. Has oído lo que he hecho, no lo que he pasado.Sabes quien fui...pero no sabes quien soy.
