Tu me manque.

Et trobo a faltar. Em pregunto si has conegut a algú o simplement vas de flor en flor. Si has estat pensant en mi o ja em vas oblidar. Si t'alegres d'haver-me conegut o m'odies. Si alguna vegada vas decidir parlar-me o et va vèncer la por. Si vas ser un fals o trobes a faltar els meus llavis. Em pregunto si la gent deixerà de preguntar-me per nosaltres, si deixessin de preocupar-se per com estic després de tot. Si les teves amigues deixaràn de mirar-me malament cada vegada que em vegin i intentin donar-me enveja jugant amb tu, encara que no es recordin de que jo vaig ser la primera a fer-ho. Tantes coses són les que em pregunto que ja no m'adono del que tinc davant i vaig donant bandades d'imbècil intentant trobar algú que substitueixi aquest "t'estimo" o els petons que deies que eren únics i incansables.

El destí decideix per tu, si tu vols.

A vegades no podem ser nosaltres qui decidim el que hem de fer, en quina situació ens trobarem o quina es la ultima paraula que vem dir el creuar-te qui menys t'esperes, per què tot això ho fa el destí per nosaltres. Veuràs, hi ha persones que no hi creuen, altres que s'obsesionen i altres que no els hi fa res si existeix o no, i jo, jo sóc una de les persones en que no em fa res si hi és o no, encara que hi ha vegades que dóna la casualitat que el destí te raó.
 Tots anem direcció un camí, amb linia infinita, hi haurà cops en la qual mirarem enrere i treurem un somriure o ens posarem a plorar com ningu mai ho pot haver fet, tot i aixi seguirem el nostre camí, passarem moltes coses, ens creuarem amb gent que potser no ens cauràn ni millor ni pitjor, algunes les odiaràs molt després d'haver-les conegut, altres les estimaràs i sempre hi  haurà una que t'hi enamoraràs, si, costarà trobar-la, però ja diuen que ''lo bueno se hace esperar'' y tan se val si es d'aqui 4 anys o demà mateix, però això si, si tu has fet mal a altres persones volguent, si no has sabut valorar una de les parts de la vida, després serà la vida qui et farà passar factura, et farà patir, odiar, que l'orgull et puji fins adalt de tot, però quan tot això ho hagis passat, t'en donaràs compte que la persona adequada, la tens devant teu i no t'en has donat compte, potser arribaràs tard i costarà aconseguir el teu objectiu i d'altres que encara hi ets a temps.
 Sempre et quedaràn els caprichitos, i els tius que van de flor en flor, però tot i aixi, acabaràs aborrint aquesta mena de joc que s'ha creat a la societat, acabaràs odiant la gent que fa això i sabent que tu en temps enrere ho feies. 
Arribarà el dia, en que somriuràs sense tenir que forçar els llavis per què la gent sapiga que ets feliç, no caldrà mentir més amb un ''Tot va bé, no em puc queixar:)'', per què ho diràs sentint-ho, ho diràs treient un dels teus millor somriures i ja no cauràn més llagrimes per qui no es mareix que ploris per ells/es. Arribarà el dia, que hauràs d'explicar-li al teu fill o filla quina és la factura de la vida, com és i que es el que t'ensenya. Els hi explicaràs, que no sempre pots aconseguir el que vols, que has de saber valorar les coses quan les tens i no quan les hagis perdut, que les persones no son jocs per quan t'aborreixes, i que ara per endevant el millor que poden fer, és somriure a la vida i que passi el que hagi de passar i que tot.. un dia arribarà.
D'aquesta manera, aprens a viure creuant els limits sense preocupació i a valorar la vida per no rebre les consequencies del que has fet temps enrere.

Sientelo, vivelo y sé feliz.

Te dejan de querer por 3 motivos; son muy frios, no saben lo que quieren o solamente tienden a hacerte daño y jamás aceptar su error.Cuidado, no sufras por tonterias, ¡vive el dia a dia y sé feliz!

Antes de juzgarme, debes conocerme.

Sabes mi nombre, no mi historia. Has oído lo que he hecho, no lo que he pasado.Sabes quien fui...pero no sabes quien soy.

Imperfecta.

No soy perfecta, mi pelo no siempre esta peinado, soy un poco peleadora, un poco molesta quizá. Hay días donde nada me sale bien, pero cuando lo veo desde afuera, me doy cuenta de lo maravillosa que es la vida, y quizá, quizá me gusta ser imperfecta.

Millor amiga? No, germana!

I altre cop.. GRÀCIES. I sí, em quedo molt curta, per que el que fas no te preu Laura, no en té. No et fa falta un text molt gran, per que de paraules n'hi ha moltes, i si començes no podria acabar mai, i si, et demostro día a día el m'importes i intento agrairt-ho tot, intento ensenyar-te el que un dia em vas ensenyar i no recordes, el somriure a la vida i oblidarte'n per un moment de tot, al estar al teu costat sense fer res, amb silenci miran el sostre i escoltar la respiració i que cada dos o tres minuts, s'ens escapi una rialla. Fer-nos companyia els dies de pluja i que ens fan tenir "bajones" sense cap motiu, i que en els dies més assolellats en comptes d'anar a donar una volta, quedar-nos a la terrassa parant el sol amb una mica de música per poder-nos relaxar i acabar adormides i despertar-nos amb una petita "putada" l'una a l'altre. Les nits que tenim ganes de sortir i acabem quedant-nos a casa, jugant a la wii, fent balls de cançons extranyes amb un video inclós o mirar una peli les dos juntes i comentar cada tontería que hi trobem. Dir-nos algo que ens molesta a l'instant, enfadar-nos, parlar-nos borde, i arribar a odiar-nos, però que al cap de 2 minuts ens mirem i ens fem un somriure extrevegant amb una abraçada inclosa. Mirar cada partit, patin, insultant a l'arbit o a cada jugador que toca a Messi o en algun altre que tu tambe t'agradi, saltar d'euforia quan el partit acaba i veure que hem guanyat, o mirar-nos i dir que el próxim estarà guanyat si o si i ajuntar una abraçada al final. Apreciar-te per tots els defectes que tinguis i odiar-te per cada virtud, morir-me d'enveja per els teus ulls verds i amanaçar-te que t'els treuré amb una cullera per quedarme'ls. M'hi podria estar tota la meva vida, i sense exagerar, escrivint lu increible que ets, la gran persona que t'han fet els teus pares, i lu forta que arribes a ser per aguantar tantes i tantes coses. I recorda, passi el que passi, al teu costat hi seré sempre, fisicament o psicologicament. T'estimo molt Millor Amiga, i gràcies per fer-me veure lu bo de la vida i poguer somriure, quan tinc els ulls plens de llagrimes. Sempre 23♥!

Y cruza el limite!

Es hora de empezar a andar, se acabaron las lagrimas. Es hora de empezar a andar, rompe tu jaula ya!